Aquí baix

Aquest cap de setmana també toca anar cap avall. Cal escollir la roba a consciència, preparar entrepans i llaunes de coca-cola pel camí, aprovisionar-se amb dos o tres paquets de cigarros per a tots, menys per l’Úrsula, que ja està de cinc mesos. Les pastis per vendre van ben guardades a la butxaca dels pantalons. El Renault blau travessa els arrossars en direcció sud. Van tots apinyats a dins, abaixen les finestres, somriuen. Aterren al pàrquing de la primera discoteca, l’avantsala d’una nit infinita. Un cop a dins ja no importa res més, només hi ha el ritme, els batecs, la música, el ferro i el cautxú i el vapor de la sala, la pell de gallina. I quan tot acabi i tornin a travessar el llindar encararan l’endemà, el camí de tornada, la ressaca. El futur, potser.