Anna K.

Melodrama extrem, allò que sorprèn més de la infinitat de rareses -incestos, assassinats, tutors transexuals, segrestos, relacions consanguínies…- que ens presenta aquesta novel·la és que el lector se’n sent literalment atrapat. Distant a base de fer-se invisible, Martí Rosselló sap anul·lar qualsevol lluita entre la virtut i el vici, i la sordidesa moral que posa al davant nostre es presenta amb tota la naturalitat possible, com si el conjunt d’anècdotes i situacions esgarrifoses que Anna K. ha d’anar superant no fossin sinó un reflex fidel de la realitat, sense guinyol ni artifici. Remoguts per la vergonya, serem testimonis admirats de la nostra renúncia davant dels excessos i de les casualitats ultrades, sempre fascinats i sorpresos per les turbulències argumentals. I allò que acaba per emocionar és que, tot i que la desintegració física i moral és immensa, tot i que els cops d’atzar són inenarrables, l’autor i els personatges aconsegueixen mostrar unes ganes de resistir i de viure extraordinàries. Probablement la gran lliçó d’aquesta novel·la inclassificable.